Espanya és líder mundial en donació i trasplantaments d’òrgans. Els pacients sotmesos a un trasplantament requereixen una atenció molt especial una vegada reben l’alta hospitalària. La volta a casa és un moment crític i el suport i atenció farmacèutica és fonamental. Identificar i prevenir possibles reaccions adverses i interaccions farmacològiques vinculades a l’ús d’altres medicaments és un dels exemples de les accions que ajuden a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones. Però hi ha més, molt més…
De quina forma intervé el farmacèutic per ajudar a aquests pacients?
Aquests pacients tenen una sèrie de factors que condicionen tant el seu estat de salut físic com psicològic. Són pacients que, en molts casos, fa anys sofreixen una patologia, veient com a poc a poc es van «apagant», amb la incertesa afegida d’esperar un trasplantament que no saben mai quan arribarà.
Són generalment pacients polimedicats, fins i tot amb patologies concomitants, per la qual cosa han d’enfrontar-se a una sèrie d’efectes secundaris i complicacions derivats de la malaltia.
A més, la importància que té el compliment terapèutic en aquests pacients és, si cap, molt major que en la resta de malalts, ja que ens enfrontem a fàrmacs amb un estret marge terapèutic.
De tal forma que el farmacèutic pot ajudar des de tres pilars fonamentals:
Quins coneixements són necessaris que tingui per a una bona atenció farmacèutica?
Coneixements que sustentin aquests tres pilars:
Per què és important i tan especial la labor del farmacèutic per a aquesta mena de pacients?
Per tot el que hem comentat: la dificultat del tractament en si mateix, l’estat emocional dels nostres pacients, i el llarg procés, per a tota la vida, al qual s’enfronten i amb les complicacions que apareixeran amb el pas del temps.
Es tracta d’un tema complex, i la informació que hi ha disponible no sempre és fàcil d’entendre. A més, el seu especialista no disposa de molt de temps en consulta per a respondre als seus dubtes o dedicar el temps necessari per a explicar cada detall.
Estem avui dia prou preparats per a atendre aquesta mena de pacients en les farmàcies? Quins punts s’han de millorar i com ajuda la formació específica i continuada en pacients trasplantats?
Tots som conscients de l’evolució de la farmacoteràpia, els canvis que es realitzen en els protocols de tractament, així com els nous llançaments de fàrmacs nous o teràpies amb anticossos, etc. Però també canvien els protocols, guies alimentàries i de cures diàries per la qual cosa és fonamental «reciclar-se» i actualitzar la nostra formació en aquest sentit. En Àgora, hem desenvolupat un curs en col·laboració amb Sandoz, que precisament prepara al farmacèutic en tots aquests punts, i en el qual ja estan les inscripcions obertes.
Són un dels nostres pacients més delicats, i també dels que més necessiten la nostra confiança i consell pròxim, però de qualitat i amb rigor científic.
La sospita i detecció precoç d’un possible rebuig juguen un paper fonamental. Què ha d’aprendre el farmacèutic a fer això?
La millor manera d’abordar un rebuig és evitar-lo. Per a això és fonamental que el farmacèutic sàpiga quins són els factors que poden contribuir a l’aparició del rebuig com són un mal control de les patologies concomitants, l’incompliment del tractament immunosupressor o dels tractaments auxiliars. Partint d’això, el farmacèutic pot a més aprendre a identificar els indicadors d’un possible rebuig, així com confirmar que el pacient compleix amb les seves revisions mèdiques periòdiques.
